el guió de locució per ràdio (un exemple com qualsevol altre)

L1: Hola bona tarda! Benvinguts un altre dia a “Afers Autonòmics”. Som 5 d’octubre del 2008, un dia històric en el que hem sabut que Barack Obama serà el primer president afroamericà dels Estats Units.

(pausa)

L2: centrant-nos en el programa, avui hem decidit fer un espai proper, molt proper… res a veure amb política internacional. Avui ens hem decidit a observar com es viu i conviu en un microcosmos: la Vila de la Universitat Autònoma de Barcelona. I per saber-ho, què millor que preguntar-ho als mateixos vilatans, oi?

L3:si, i per començar, el que es podria considerar una pregunta obligada. ¿què tal és això de que t’assignin un company de pis desconegut? ¿Com ho porteu?
Hem seleccionat tres respostes que ens semblen representatives: les dues primeres de noies que porten poc a la Vila, la última d’una veterana que porta tres anys. Sentim-les


[TALL 1]


L1: total, pur atzar. Aleshores, la segona pregunta queia pel seu propi pes. ¿Com us porteu com a comunitat? ¿què tal es viu aquí? Sentim la resposta de dues noies ben alegres.

[TALL 2]


L2: sembla ser que estan encantades. Ens pensavem que tot seria al·legria i diversió i joves desenfrenats, però no! Picant porta per porta, varem descobrir què el retrat social de la Vila és molt més bast. Aquest document ho demostra:

[TALL 3]


L3: La Vila és una caixa de sorpreses, des d’aquí un record a la mamaíta chilena que va ser molt simpàtica amb nosaltres.

L1: Ara, passem per un moment a l’ordre material de les coses, que sembla que no però també és important: ¿com són les instal·lacions del pis? Una noia que estrena pis ens ho explica

[TALL 4]


L2: Una noia satisfeta. Ara bé, posem-nos seriosos si us plau. Això és molt important, el que diré ara.

(silenci)

L2: A què es ve a la Universitat? Escoltem el tall següent.

[TALL 5]


L3: en fi! Què esperaves? Son joves i lliures! No els hi demanis un impossible... És més, escoltem aquestes noies que ens parlen sobre el primer dia a la Vila, és que no es pot anar contra-natura...

[TALL 6]


L1: però es clar, nosaltres que som molt intel·ligents varem pensar, aquests pelacanyes, d’on treuen calers per a tantes birres? La solució estava, simplement, en economia planificada... Petites estafes que t’ajuden a arribar a final de mes, com ara robar el paper higiènic de la facultat... ai quins perles, escoltem-los.

[TALL 7]


L2: Cada cop estic més convençut que aquesta gent son uns “gamberros”, uns impresentables... uns herois.

(silenci)

L3: Si, si... Escoltem la novatada que li van fer a aquesta pobra noia els primers dies de la seva vida Vilatana.

[TALL 8]

L1: Conclusió... Tenim una colla d’alegres salvatges en llibertat. Com a les pel·lícules americanes, o millor. El marc perfecte per a estudiar... I realitzar un viatge d’iniciació al món adult. Valors com la responsabilitat, la llibertat, l’altruisme, o l’amistat. Si sobretot l’amistat, perquè sempre hi ha gent acompanyant-te en el viatge.


[TALL 9]

L2: Moltes gràcies a tots i fins la pròxima! Que tingueu una bona tarda!

Ja hem enregistrat el programa de ràdio. Els passos previs que varem seguir van ser els que per coherència se'ns van ocórrer, a partir del que podríem anomenar el "procés creatiu". Primer, davant l'evidència que teníem els talls que teníem, i eren com eren (alguns amb mala qualitat de so, d'altres on les frases estaven expressades dins d'un context que després no quedava clar), la decisió va ser clara: tallem al màxim fins a extreure els continguts amb més "suc", i ho introduïm nosaltres amb una locució dinàmica de tres presentadors. De la idea a fer-ho: fer la selecció, englobar-ho en temàtiques i decidir quin tall és més representatiu. Fer una línia argumental que uneixi les diferents temàtiques i aleshores elaborar un guió. (Que seguidament us adjuntarem). Després, llegir el guió en veu alta i cronòmetre en mà per fer una estimació tan exacta com fos possible del temps que trigaríem. Retallar per a encaixar dins del temps de durada estimat. Hi afegirem una cançó d'una durada de 4 minuts i 10 segons, per deixar-la sonar els últims 10 segons un cop acabat el programa... i bé ja ho teníem tot apamat, el temps de cada frase, el temps de cada tall, els talls a la carpeta del dalet, tot llest per a fer el quadre amb el timing ben acurat, llest i polit per a passar-li a la tècnica de so... En fi, tot preparat per a passar a l'acció! Res podia fallar...